LES DUES BANDOLERES

L'OBRA
INTÈRPRETS
CRÈDITS
VIDEO
DESCÀRREGUES
  • Mentre els homes només es preocupen de fer la guerra i lluitar per la seva pàtria contra els moros, les dones esperen que el seu pare decideixi per elles sobre com serà la seva vida, amb qui es casaran i quan. Però Teresa i Inés són moltíssim més actives que tot això i ja han decidit elles mateixes amb qui es volen casar i de quina manera, ja han lliurat el seu amor a dos homes dels que s’han enamorat. Ells, mentre estan lliures de la guerra i esperen tornar-hi, aprofiten aquesta circumstància i quan es troben que elles els exigeixen un determinat comportament, ells surten corrent. Les dues dones burlades. plenes de ràbia i de raó, decideixen convertir-se en bandoleres i matar tot home que es passegi per la serra que han triat per viure la seva venjança.
    Però en la nostra societat, són elles les que han de ser jutjades encara que elles siguin les que hagin estat deshonrades.

    S’ha fet sovint un retrat de les serranes com dones Matahombres i salteadoras per desfigurarlas, però en realitat el bandolerisme ha estat sempre un fenomen sociològic universal producte de factors relacionats amb la misèria i la injustiocia en alguns moments determinats, que van propiciar una rebel·lia com única resposta a una societat que només defensava els interessos d’uns quants i, en aquest cas, dels homes.

    Les nostres dues bandoleres, encara que hi ha moltes més, no són ni terribles, ni deformades, ni agressives, només tenen ràbia d’haver estat insultades i enganyades i cap oportunitat de restablir el seu “honor”, només per mitjà de la venjança que és l’única via que el seu entorn els permet. Són llistes, gracioses i plenes de vida i d’il·lusions frustrades que treuen pegant als homes.

    I, a més, hi ha una cosa bellíssima: el seu pare, que les ha de castigar perquè la llei així ho ordena, es trenca per dins de fer-ho i té unes contradiccions enormes en una de les millors escenes de l’obra.

    El vers de Lope és meravellós, viu, orgànic, rítmic. Fa que el text flueixi dins dels cors dels personatges, crea l’arquitectura perquè surti amb tota la seva organicitat.

    Carme Portaceli – Marc Rosich

    Direcció: Carme Portaceli

    Dramaturgia: Marc Rosich

    Autor: Lope de Vega

     

  • Helio Pedregal – TRIVIÑO

    Carmen Ruiz – INÉS
    Macarena Gómez – TERESA
    Gabriela Flores / Lucia Barrado – Leonardi
    Lorenzo González – DON CARLOS
    David Fernandez “Fabu” – ORGAZ
    David Luque – DON LOPE / 1 welded
    Alex Larumbe – ALVARO PEREZ / 2 welded
    Albert Perez / Carlos Martos – REY

  • Escenografia – PACO AZORÍN
    Vestuari – ANTONIO BELART
    Il·luminació – MARIA DOMÈNECH
    Espai Sonor – JORDI COLLET “SILA”
    Assessor de vers – GABRIEL Garbisu
    Mestre d’esgrima – JESÚS ESPERANÇA
    Lluita escènica – KIKE INCHAUSTI
    Disseny gràfic FEI – PEDRO CHAMIZO
    Ajudant de direcció – PAULA MARISCAL
    Ajudants de vestuari – EDUARDO DE LA FONT / CARLOTA RICARD
    Producció executiva – B. TORRES per FEI-FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL
    Premsa – MARIA DÍAZ
    Gerent de gira / Regidoria – ISABEL Echarren
    Maquinària – FERNANDO GÓMEZ
    Il·luminació – ROBERTO VILLAR
    So – ROBERTO TENA / KIKE MINGO

    Agraïments: Ferran Carvajal i Luis Crespo

Una coproducció de: COMPAÑÍA NACIONAL DE TEATRO CLÁSICO  www.teatroclasico.mcu.es
FEI – Factoria Escènica Internacional
www.factorfei.com

Con el apoyo del:
Departament de Cultura – Institut Català de les Empreses Culturals –ICEC
Ajuntament de Barcelona – Institut de Cultura de Barcelona –ICUB

Distribució: Pentación Espectacles www.pentación.com / 91 523 97 90

Xarxes

Segueix-nos

Logo_FEI_baja

© factorfei.com 2015

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies